De dades i vídeos

En 1886, John Pemberton creó la Coca Cola a la farmàcia Jacobs de la ciutat d’Atlanta (EEUU) . Deu el seu nom a Frank Robinson, la cal·ligrafia del qual correspon al logotip de la marca. Inicialment, es venia com a remei pel mal de cap. Pemberton va vendre la seva fórmula i l’empresa per 23.300 dòlars.

The Coca Cola Company és la propietària a Espanya de Coca Cola, Fanta, Sprite, Nestea, Limon&Nada , Minute Maid, Aquarius, Mare Rosso, Nordic Mist, Burn,  Powerade, Schuss, Aquabona i Tab. Les diferents variants de gustos i de presentacions d’aquestes marques  fan que l’empresa disposi de més de 500 begudes diferents.

Coca Cola fabrica a tot el món 25 variants de Coca Cola i disposa a Espanya de 7 plantes embotelladores i  16 fàbriques que ocupen directament a més de 5.000 persones.

Els únics tres països on no es ven Coca Cola són Corea del Nord, Cuba i Myanmar.

El compte de Twitter @CocaCola té més de 621.000 seguidors, xifra ridícula comparat amb els amics de Coca-Cola a Facebook, perfil que te 53.092766 amics.

Si a Google busques Coke, apareixen més de 124.000.000 de resultats. En canvi, si les paraules buscades són Coca Cola, els resultats s'apugen fins a 257.000.000 milions.

Hi ha coses que diuen que és millor fer-les en parelles. Aquí en teniu tres exemples en forma de vídeo:

Coca…què?

No, tranquils no feu cas del títol. No m’he oblidat de la Coca Cola. Diria que qualsevol estudi de marca a nivell internacional posaria Coca Cola com a producte més conegut al món. I això que sóc incapaç de recordar quin és l’últim anunci de Coca Cola. No teniu la impressió que fa molt de temps que no veieu un commercial de Coca Cola a la televisió. No li fa falta gastar els diners en això. Qui no coneix Coca Cola? A qui no li agrada la Coca Cola? És com aquells anuncis de cotxes on paradoxalment, gairebé no veus el cotxe.

Ahir parlava amb un amic sobre el fet d’haver de deixat de beure Coca Cola. Suposo que ja no poso tant d’entusiasme quan explico els primers dies, el mal de cap continu, la son que em feia badallar tot el dia i l’angoixa de saber que no en beuria més durant un any. Va ser el meu interlocutor qui se sorprenia de, tant cocacolero com sóc, ho hagi aconseguit. En un moment de la conversa, va dir-me que ell ho ha intentat un munt de vegades amb el cafè i amb el tabac però que no hi ha manera, que no te força de voluntat.

L’anècdota més divertida, per qualificar-la així, va passar just ahir. Em diu la dona que li vindria molt de gust beure’s una Coca Cola. I li dic que si tot just hem pujat de comprar del súper, que com és que no n’ha agafat. La seva resposta és immediata i molt lògica. Que no vol que hi hagi Coca Cola a casa perquè així no tinc temptacions. Agafo claus, tiro escales avall i vaig al súper. Agafo dues llaunes i pujo a casa.

El recompte oficial de líquids des del setembre inclou molta aigua, mineral si pot ser, Trina de taronja, alguna Shandy, confesso que una Heineken i com que ja comença a venir-me de gust, pels matins una xocolata després d’esmorzar.

Ara com ara, no tinc necessitat de tornar a beure Coca Cola. Però encara he de decidir què faré el setembre de l’any que ve: deixar-la per sempre, o beure’n de manera moderada. El que tinc decidit del tot és que si hi torno no serà per tornar a beure 1,5 L de mitjana. Això s’ha acabat. El límit està ja més que fixat: Una llauna al dia.