Anava a titular aquest post l’Enemic a casa,
però crec que honestament li escau molt més el que definitivament he posat. No
m’he begut cap Coca Cola, si més no, en la definició clàssica de ‘beure’, però
com a persona molt curosa amb els detalls...he pecat una miqueta.
Resulta que com dic a la primera línia,
tinc l’enemic a casa. Evidentment parlo
en sentit figurat, perquè és la persona que em suporta des de fa 21 anys, que
m’ha donat tot el que necessito i que em fa feliç dia si, i dia també.
Tanmateix, aquesta persona ha passat en un
temps rècord de criticar-me pel meu elevat consum de Coca Cola a beure’n ella
que no n’era consumidora, passant per l’aplaudiment a la decisió de deixar de
fer-ho jo. D’aquesta manera, de tant en tant, sec a
taula, al costat d’ella i del seu got de Coca Cola. Com que sóc trapella de
mena, acostumo a agafar-li el got i passar-lo per sota del meu nas mentre
inspiro fort com intentant capturar l’essència del refresc.
Quan ho faig, els que m’ho han vist fer ja o
saben que fa 72 dies que no bec Coca Cola somriuen lleument i em miren
divertits. Si algun cop ho he fet davant d’algú no que està al dia de la meva
prohibició, la primera reacció és de sorpresa i després d’incredulitat de
l’autocensura que m’he imposat.
Doncs bé, en un d’aquests moments estrafolaris
que acostumo a tenir al principi dels àpats a casa, avui he tornat a agafar el
got i sense adonar-me l’he abocat una mica cap a mi i una mica de Coca Cola ha
entrat a la meva boca. La cara de sorpresa dels de casa quan han vist la meva
reacció ha estat fulminant! Com si s’haguessin esmicolat tots els plats de la
vaixella o pitjor.
Però tranquils, amb la serenor pròpia
d’aquests casos, he anant a la cuina i he escopit fins a l’últim residu, i fins
i tot he glopejat amb aigua perquè si us sóc sincer la sensació, després de
tant de temps de no beure Coca Cola, ha estat, no de fàstic, però si de
rebuig.
Amb sinceritat, no m’ha agradat.
Més enllà de que vull acomplir la meva paraula...no l’he trobat dolça com abans
i el que és pitjor m’ha resultat impossible empassar, com si fos un Bitter Kas
o un cafè.
Serà possible que m’hagi deixat d’agradar la
Coca Cola?
