El darrer dia

Avui és l’últim dia que beuré Coca Cola en molt de temps i per això ahir vaig comprar per últim cop, o això espero, una ampolla de 2L. No sé si serà una bona manera d’entrar en el període de sequera, però aquests dos litres han de caure avui mateix. En circumstàncies normals, beure’s dos litres de Coca Cola en poc més de 8 hores, arribaré a casa a les 15.30h, pot semblar inabastable. No patiu, ho puc fer.

La darrera ampolla.

Dos gots a cada àpat, ja fan més d’un litre. Després hi ha el berenar...i no ens oblidem que avui hi ha futbol. Aquí és on em fa més por no poder superar el repte. Els esdeveniments als quals tinc associat el consum de Coca Cola. Els fumadors m’entendreu de seguida. Diuen que la cigarreta de després de dinar, de després del cafè, o de després del que sigui que feu –jo es que això no ho faig....fumar, s’entén– té un gust diferent.

Els efectes secundaris és una cosa que fins avui no em preocupava. No hi crec gaire però ja hi ha qui m’ha dit que puc tenir mal de cap per la dràstica reducció de cafeïna –tampoc bec cafè o sigui que serà una desacceleració de 100 a 0–, que em notaré angoixat, que m’aprimaré, que m’enganxaré a alguna altra cosa... De vegades tinc la sensació que en comptes de deixar de beure Coca Cola estigui a punt de ser abduït pels extraterrestres.

Només un petit detall, si a partir de demà em trobeu una mica més nerviós del que és habitual, preneu una mica de paciència...ja que no puc prendre una de les coses que més m’agraden.

Les normes de la casa de la Coke

Com vaig avançar la setmana passada, hi ha un seguit de normes que m'autoimposaré per tal de respectar la prohibició de no beure Coca Cola durant un any. Aquí teniu un breu resum.

1 - No es pot beure cap tipus de Coca Cola. Ni normal, ni Light, ni Zero, ni sense cafeïna.
2 - No es pot beure cap tipus de beguda refrescant (?) amb gas. Això inclou Fanta, Sprite, Kas, 7Up. De la prohibició queden excloses begudes com el Trina, sempre que no duguin bombolles.
3 - Per descomptat no es pot beure Pepsi. Abans que això faig moltes altres coses que aquí no quedarien bé.
4 - Tampoc està permès beure cap beguda que inclogui el concepte 'Cola', sigui de la marca que sigui.
5 - Puc comprar tot l'anteriorment esmentat. Que jo no en begui no vol dir que a casa no n'hi pugui haver. Els convidats no estan castigats.
6 - No beuré Coca Cola, però els meus acompanyants poder fer-ho. Només faltaria.
7 - No es pot criticar Coca Cola. No en bec, la qual cosa no vol dir que no m'agradi.
8 - La prohibició de beure Coca Cola comença a les 0 h del dissabte 1 de setembre de 2012 i finalitza el 31 d'agost de 2013 a les 23.00 h.

A 7 dies de l'inici del repte, començo a ser conscient de quant em costarà d'acomplir-lo. Ahir hi havia futbol i van caure un parell de gots de Coca Cola. Com sempre, el pitjor seran els esdeveniments als quals hi tinc associat el seu consum: partits de futbol, pizza, entrepans, esmorzars, berenars, dinars, sopars, quedar amb amics, fer esport... Sí que costarà, sí.

....o potser si!

En teoria, aquest post hauria de ser molt curt. Hauria de donar cabuda a les persones que m'han dit que sí que creuen que puc estar un any sense beure Coca Cola. No són gaire integrants en aquest segon grup. A més, és gent que em coneix des de sempre, o gent que fa relativament poc que forma part del meu entorn. En qualsevol cas, gràcies per la vostra confiança. No hi ha cap aposta en joc, que jo sàpiga, però a hores d'ara, crec que vosaltres sereu els guanyadors!

Arribats a aquest punt, recordo la frase “Pots enganyar a pocs durant molt de temps o a molts durant poc temps, però no a molts durant molt de temps”. No patiu, no penso fer trampes. Si a partir de l'1 de setembre bec Coca Cola ho confessaré.

No es tracta només de no beure Coca Cola. Es tracta de dir que no faré una cosa i no fer-la. Es tracta de ser honest amb un mateix i respectar una decisió, equivocada o no, i no decebre’m. Al cap i a la fi, ningú no m’ha dit que ho faci, ningú m’ha dit que haig de fer-ho, no hi ha cap raó mèdica, ni econòmica, ni de cap tipus per deixar de beure Coca cola. Ho faig i punt.

Tant és que tingui la cuina plena de gots de vidre amb el logo, el relleu, o la forma de la Coca Cola; tant és que durant els últims 40 anys hagi begut aproximadament 5-6 l. de Coca Cola per cada litre d’aigua (i sóc molt generós amb el càlcul que faig de l’H₂O, ni crec que sigui rellevant que, al meu parer, el seu gust sigui el millor de totes les begudes que he tastat mai. La deixo.

Per cert, com que encara queden exactament 11 dies per al començament aquesta llarga travessa pel desert, voldria aprofitar per establir certes normes. Però tranquils, no correu tant....això serà motiu del proper post.

No ho aconseguiràs...

Quan el meu entorn ha sabut la idea que tinc de deixar de beure Coca Cola, hi ha hagut un seguit de reaccions que voldria compartir amb vosaltres.

A la feina, on em veuen esmorzar a les vuit del matí cada dia un entrepà amb Coca Cola, no tenen gaire confiança en la meva capacitat d'autocontrol. Ja fa temps que no em pregunten com és que prenc Coca Cola tant d'hora. Suposo que ja li he dit a tothom que per a mi, és com el seu cafè.

Quan em vaig auto imposar el fet de deixar de beure Coca Cola no vaig tenir present que de fa gairebé un any formo part d'un grup de treball que es diu Pink Panther and Coke. Divendres, durant una estona, 3 companys i jo compartim neures, problemes de feina i plans de cap de setmana al voltant de 2 llaunes de Coca Cola i un parell de pastissets. Ara hauré de renunciar a la meitat del grup, ningú no ha dit res sobre deixar de comprar pastisseria industrial!

Via WhatsApp, un parell d'amics han expressat de manera diplomàtica (Ni de conya, nano!!!) les seves reserves sobre la possibilitat de deixar de fer una cosa que faig de manera regular des de fa tant de temps. Això sí, com que m'aprecien, m'han desitjat sort en l'intent.

A casa, la meva dona ja compta els dies que queden per l'1 de setembre. Avui hem anat a comprar i m'ha preguntat si agafàvem Coca Cola. Li he dit que sí, que encara en puc prendre fins l'últim dia. Ella no n'acostuma a beure, només molt de tant en tant em demana que li posi un got. Per tant, a casa serà fàcil abstenir-me de beure.

La meva filla d'11 anys directament creu que no ho aconseguiré. La seva opinió, ja important per mi per ser qui és, resulta més interessant perquè l'altra vegada que vaig deixar de beure Coca Cola va ser per 'culpa' seva. Al 2005, en plena fase 'I per què...' la nena més maca del món no entenia perquè si els nens no poden beure Coca Cola 'perquè és dolenta' el seu pare sí que en prenia...i en quantitats industrials. Ara, la nena ha crescut, i és igual de guapa (o més) però molt més intel·ligent, fins el punt que, mentre escric això, m'acaba de preguntar si els de Coca Cola no em poden denunciar per escriure aquest blog. Espero que no.

Algú m'ha suggerit la possibilitat de fer una aposta sobre el temps que aconsegueixo estar sense beure Coca Cola. Però no em semblaria just, em sabria greu quedar-me amb els incauts que no coneixen la meva força de voluntat. [Arribats a aquest punt...si parlem de diners...us reconec que no estic segur sobre quina seria la orientació de la meva aposta].

Em sembla que si faig dues columnes i poso a una banda els que confien que ho aconseguiré i a l'altra els que no...estic més sol que un mussol. Però no passa res, suposo que a mida que vagi passant el temps, molts acabaran demanant permís per canviar de columna.

Però si t'agrada...per què la deixes?

Pensava que trigaria més en enfrontar-me a aquesta pregunta, però suposo que si en el primer comentari que et fan en un blog t'ho demanen directament, no tens altre remei que respondre-la. Si, a més, qui fa la pregunta és una bona amiga, no només has de respondre, sinó que ho has de fer aviat.

Així doncs, aquí teniu l’explicació de per què deixo la Coca Cola. Ja avanço que en realitat no hi ha un únic motiu. Són un conjunt de factors que m’han fet prendre la decisió.

Acidesa. Després de tant de temps de beure’n, la Coca Cola no té en mi cap efecte secundari. Ni em fa estar més nerviós, ni em treu el son, i no em cau malament. Tanmateix, de vegades tinc acidesa, cosa que els científics posseïdors de premis Nobel de Medicina i Física que m’envolten aprofiten per insinuar que potser és degut al 1,5 l de Coca Cola diari. Jo no crec que estigui tan directament relacionat, perquè si fos així, tindria acidesa sempre i no ocasionalment. Com que la deixo i seguiré tenint acidesa, el meu entorn haurà de canviar de teoria.

Addició. Una de les meves frases habituals és ‘Tot i que l’odio, entenc l’addicció al tabac, perquè jo sóc addicte a la Coca Cola’. El concepte addició té sempre una connotació negativa. Beure Coca Cola en principi no ho ha de ser, però baixar al carrer a les 10 de la nit un diumenge a comprar-ne perquè a casa s’ha acabat dóna una idea de la magnitud del tema. Vull demostrar que la puc deixar.

Michelin. No, tranquils, no parlaré de pneumàtics. Serà pitjor, parlaré de pes i de quilos. Concretament de 84,5 raons per començar a plantejar-nos certs canvis en els costums. Anar ample de roba et dóna cert marge de maniobra, però diguem que anar a comprar texans ja no és tan divertit com abans.

Teoria del Lliure Albir. El que vindria a ser ‘perquè sí’. Perquè em ve de gust fer-ho i perquè del miler de decisions que prenem al cap del dia, aquesta és fàcil i és meva. Ningú m’ho ha demanat –no com l’altra vegada– i ningú, fora de mi mateix, se sentirà decebut si fracasso.

M'agrada la Coca Cola, però la deixo

M'agrada la Coca Cola. És un fet. No recordo a quina edat vaig començar a beure'n. Suposo que cap els 10-12 anys. Qualsevol que em conegui sap que m'encanta. En qualsevol ocasió, amb qualsevol menjar. Coca Cola. Ni vins, ni licors, res m'agrada tant com una Coca Cola freda, gelada si pot ser, però sense gel. Podria escriure un llibre relatant les vegades que he fet tornar a un cambrer una Coca Cola perquè no han seguit les meves instruccions quan he dit "sense gel". I també m'agrada, si pot ser, amb llimona.

Sóc un Coca Cola addicte, entenent per addicció una cosa que t'agrada més enllà del raonable. No em sé la facturació total de la companyia a tot el món, ni em sé la història de la beguda, ni estic segur que la forma de l'ampolla de vidre sigui realment la representació d'una estàtua d'un temple grec. Tampoc sé qui va ser el primer president, ni qui n'és l'actual, i realment desconec si hi ha un 'ingredient' secret, o si va de conya per desembossar les canonades. Ignoro quines són les proporcions d'aigua carbonatada, sucre, colorant E-150d, acidulant E-338 i aromes naturals (incloent cafeïna) per fer-la. Només sé que m'agrada.

M'agrada. I m'agrada tant, que en bec massa. Tant, que la meva mitjana és de més d'un litre al dia. Tant, que puc distingir a simple vista un got de Coca Cola de vidre, al costat d'una de llauna o d'ampolla. Tant, que puc fer el mateix truc i distingir pel gust, amb els ulls embenats les diferents presentacions. Tant, que no sé com és possible que encara no hagin aconseguit que l'últim mig litre de l'ampolla de 2L tingui aquest gust tan diferent.

M'agrada tant, que la deixo. I aquest petit blog serà la història d'aquesta ruptura que començarà l'1 de setembre de 2012.

PS: Del 4 de gener al 4 d'octubre del 2005 ja la vaig deixar, però dec ser un sentimental i li vaig donar una segona oportunitat.