M'agrada la Coca Cola. És un fet. No recordo a quina edat vaig començar a beure'n. Suposo que cap els 10-12 anys. Qualsevol que em conegui sap que m'encanta. En qualsevol ocasió, amb qualsevol menjar. Coca Cola. Ni vins, ni licors, res m'agrada tant com una Coca Cola freda, gelada si pot ser, però sense gel. Podria escriure un llibre relatant les vegades que he fet tornar a un cambrer una Coca Cola perquè no han seguit les meves instruccions quan he dit "sense gel". I també m'agrada, si pot ser, amb llimona.
Sóc un Coca Cola addicte, entenent per addicció una cosa que t'agrada més enllà del raonable. No em sé la facturació total de la companyia a tot el món, ni em sé la història de la beguda, ni estic segur que la forma de l'ampolla de vidre sigui realment la representació d'una estàtua d'un temple grec. Tampoc sé qui va ser el primer president, ni qui n'és l'actual, i realment desconec si hi ha un 'ingredient' secret, o si va de conya per desembossar les canonades. Ignoro quines són les proporcions d'aigua carbonatada, sucre, colorant E-150d, acidulant E-338 i aromes naturals (incloent cafeïna) per fer-la. Només sé que m'agrada.
M'agrada. I m'agrada tant, que en bec massa. Tant, que la meva mitjana és de més d'un litre al dia. Tant, que puc distingir a simple vista un got de Coca Cola de vidre, al costat d'una de llauna o d'ampolla. Tant, que puc fer el mateix truc i distingir pel gust, amb els ulls embenats les diferents presentacions. Tant, que no sé com és possible que encara no hagin aconseguit que l'últim mig litre de l'ampolla de 2L tingui aquest gust tan diferent.
M'agrada tant, que la deixo. I aquest petit blog serà la història d'aquesta ruptura que començarà l'1 de setembre de 2012.
PS: Del 4 de gener al 4 d'octubre del 2005 ja la vaig deixar, però dec ser un sentimental i li vaig donar una segona oportunitat.
Agradant-te com t'agrada (sembla una relació gairebé passional la que tens amb ella) em pregunto, suposo que com qualsevol lector, per què la deixes? Per què renunciar a un plaer tan accessible? Per què abandonar una cosa que et fa feliç?
ResponEliminaEn els temps que corren, sóc partidària de gaudir de cada petit-immens plaer que la vida et posi al davant, perquè com diu la meva àvia: "si tens uns bona estona, aprofita-la, perquè és tot el que t'enduràs".
Uix... Ara no voldria jo fer-te replantejar la teva decisió, perquè els teus motius tindràs! Jajajajaja!
Mentrestant, fins l'1 de setembre, gaudeix de la xispa de la vida!
Doncs mira, tens raó. Potser hauria d'haver explicat el perquè. Ja m'has donat tema pel següent post. Gràcies!
EliminaOHHHHHH aquest matí, mentre m'acaba el cul d'una ampolla de 2L. mirava de reüll la que havia de començar i pensava : ara sentiràs el gust de l'autèntica Coca-Cola, no aquest regust que et deixa amb la boca enganxada...
ResponEliminaPrenc Coca-Cola per esmorçar, dinar, sopar i entre hores.. en ampolla de 2L i llauna de fet.
Espero que ho aconsegueixis, molt ànims!