Primeres anècdotes

Durant els últims dies m'han passat una sèrie de coses que fan una mica de gràcia. Reitero que una mica, no espereu un guió de Woody Allen ni de Monty Python. Suposo que des de la meva perspectiva, com actor actiu que les ha viscut en primera persona, les trobo més divertides que vosaltres que només ho llegireu.

Primer partit de Champions League del FC Barcelona i primer partit que no es pot veure per televisió gratuïtament. Cunyat que convida a sopar i invitació que inclou sopar. Arriba la mitja part, amb una mica de nervis perquè el marcador no s'ha mogut i toca parar taula i començar a sopar. Davant del meu plat, apareix per art de màgia una llauna de Coca Cola. Pregunto per a qui és i la resposta és clara: Ah, per qui la vulgui.
JO LA VULL!! Però no me la bec, evidentment.

Vaig a comprar amb la dona. Com sempre, jo porto el carro i ella va agafant les coses. En un moment donat arribem al passadís de les begudes refrescants. Després d'una estona dubtant, agafo una llauna de Coca Cola i la fico al carro. Em pregunta perquè l'agafo si no en bec. Li dic que serà la primera llauna que em begui l'1 de setembre de 2013 quan s'acabi el període de sequera. Arribem a casa i la poso a la nevera. Al cap de dos dies ve el mateix cunyat a casa i em demana alguna cosa per beure. Li obro la nevera i veu la llauna. S'estranya que n'hi hagi Coca Cola perquè està al cas del tema Zero Coca Cola i pregunta si se la pot beure. Li dic que no i li explico que serà la primera que em begui al setembre de l'any que ve. Es conforma amb un Trina. Quan marxa, obro la nevera i agafo la llauna. Per curiositat, miro a la part inferior i veig que caduca al maig del 2013, per tant no me la podré beure. Jordi, la propera vegada que vinguis a casa, és teva.

Dijous és el dia que a partir d'ara dinaré amb el meu germà. Fins a l'estiu era el dilluns però hem fet canvi. Per trencar la rutina de dinar als restaurants que hi ha a la part baixa de l'edifici on treballem, agafem la moto i anem a un que ens agrada a tots dos i que ens atenen molt bé. Cada dia que hi anem alternem el vehicle que fem servir. Aquest dijous tocava anar amb la meva Bandit. Això vol dir que ell entra al restaurant un minut abans que jo, que em quedo aparcant bé i posant la pinça de disc. Doncs bé, quan entro m'adono que no dinem allà des del juliol i que, com sempre que hi anem, tinc la llauna de Coca Cola allà preparada. Després d'explicar-li que ha no en bec, em felicita i em reconeix que ella la va deixar fa un parell d'anys. M'explica el motius i són calcats als meus. Quan acabem de xerrar em porta un Trina.