El darrer dia

Avui és l’últim dia que beuré Coca Cola en molt de temps i per això ahir vaig comprar per últim cop, o això espero, una ampolla de 2L. No sé si serà una bona manera d’entrar en el període de sequera, però aquests dos litres han de caure avui mateix. En circumstàncies normals, beure’s dos litres de Coca Cola en poc més de 8 hores, arribaré a casa a les 15.30h, pot semblar inabastable. No patiu, ho puc fer.

La darrera ampolla.

Dos gots a cada àpat, ja fan més d’un litre. Després hi ha el berenar...i no ens oblidem que avui hi ha futbol. Aquí és on em fa més por no poder superar el repte. Els esdeveniments als quals tinc associat el consum de Coca Cola. Els fumadors m’entendreu de seguida. Diuen que la cigarreta de després de dinar, de després del cafè, o de després del que sigui que feu –jo es que això no ho faig....fumar, s’entén– té un gust diferent.

Els efectes secundaris és una cosa que fins avui no em preocupava. No hi crec gaire però ja hi ha qui m’ha dit que puc tenir mal de cap per la dràstica reducció de cafeïna –tampoc bec cafè o sigui que serà una desacceleració de 100 a 0–, que em notaré angoixat, que m’aprimaré, que m’enganxaré a alguna altra cosa... De vegades tinc la sensació que en comptes de deixar de beure Coca Cola estigui a punt de ser abduït pels extraterrestres.

Només un petit detall, si a partir de demà em trobeu una mica més nerviós del que és habitual, preneu una mica de paciència...ja que no puc prendre una de les coses que més m’agraden.